La lletra de Refugis

REFUGIS
1.
Les cases ensorrades,
les portes esventrades.
Se’ns han obert les fonts
de les tempestes i els malsons.
Fujo i tinc por de fugir,
Prò em fa més por que em toqui a mi, que em fa més por quedar-me aquí.
I marxo de les pedres
de les que m’han vist néixer,
i que no volen que me’n vagi. Mentre jo fujo del meu naufragi.
No entendré els arbres ni les parles que els trobaré per totes bandes.
Fujo de la por, fujo de la fam, i trobo la por en la pols
i la fam estesa al fang.
No miro més enrere,
no hi ha cap més frontera.

2.
La casa tan guarnida,
els paranys de la vida.
El món se’m fa petit
i ja no hi trobo cap sentit.
Fujo i tinc por de fugir,
prò em fa més por quedar-me aquí, que sóc la por de no sortir.
I surto del meu niu,
tan còmode i tan ric.
Tothom em diu que hi pugi, mentre jo fujo del meu refugi.
Vull saber coses i paraules que em vénen d’altres bandes.
Marxo de la por, marxo buscant i trobo la por en la pols
i l’altre estès al fang.
No miro més enrere,
no hi ha cap més frontera.

3.
Al fons d’aquesta nit,
no us lliga cap més mur.
Només hi ha un pont que trontolla i sosté el vostre record. Arrossegant els peus,
tot el camí insegur,
tu hi entres pel sud, tu hi entres pel nord.
Tremolant de llibertat,
us trobeu al mig del pont.
Com qui es menja un tros de pa compartiu una cançó.
La música dels salvats,
per cantar la dels perduts.
No miris més enrere tu ets l’última frontera. 

Autor: Albert Balasch
Música: Josep Barcons